Recomanació de un llibre

Forrest Gump, de l’autor Groom Winston i escrita al 1986, és una novel·la dramàtica però amb tocs de comèdia. Va servir d’inspiració per a la pel·lícula homònima, que va tenir gran èxit arreu del món i que va guanyar 6 Óscars.

La pel·lícula explica la vida de Forrest, un senzill nord-americà amb un coeficient intel·lectual de 75 amb molts obstacles a la vida, i que ha de superar. Però sense adonar-se’n (degut al retràs mental), viu en primera persona els grans esdeveniments de la segona meitat del segle XX.

Crítica personal

Vaig triar aquest llibre després de veure la pel·lícula, que em va deixar impactat. I quan pensava que la lectura no donaria molt de nou, em vaig equivocar i fins i tot em va xocar més. La novel·la és molt emotiva i et fa reflexionar moltísim, ja que et dones compte de de que si tens motivació res et pot parar. A més, el llibre conté una filosofia pròpia i unes magnífiques frases. Qui no recorda ''La vida es com una capsa de bombons, mai saps quin et pot tocar''?

Recomanaria el llibre a qualsevol persona, ja que aquest llibre no es fa pesat i per cada pàgina que llegeixes la lectura t’absorbeix més fins ficar-te de ple a la història.

Crònica de la sortida al museu

L'1 de Febrer, tot segon vam anar d’excursió al Museu d’Història de Barcelona per conèixer com va ser l’època medieval en aquella ciutat.

Els grups B, C i alguns del D vam ser els primers en sortir del institut. Vam sortir a les 9 aproximadament per anar al metro. Sorprenentment el metro no estava molt ple i gairebé tots ens vam poder seure. Havíem que anar a Jaume I, que està a la L4. Com nosaltres anàvem per la L2, vam fer transbord a La Pau. Eren tretze parades de metro i érem al voltant de 40 persones. Sembla una bogeria, oi? Doncs tot va anar bé i ningú es va perdre.

Quan arribàrem, vam anar cap al Museu directament, però primer vam esmorzar en la plaça del Rei, que està a l’entrada del Museu. Tot seguit ens van presentar a la nostra guia i vam entrar al museu. A mi em va agradar molt aquella plaça ja que hi havia unes gàrgoles i un monument molt bonics.

Només entrar, el meu grup (i alguns del D) veuríem un vídeo que explicava que al edifici on estava construït el museu hi vivien els comtes de Barcelona i que relativament fa poc es va convertir en museu. Després ens vam portar a veure una maqueta de Barcelona a l’època medieval feta en fusta, que junt amb unes llums, ens explicava com va evolucionar la ciutat des del temps del romans i els visigots fins al temps medieval (S. V al S. XVII). També ens deia com estava dividida la ciutat, on s’assentaven el jueus en el call i com eren les petites drassanes.

Després, ens portaren a la capella privada del palau dedicada a Santa Àgata. Ens van explicar que Santa Àgata es va tallar els pits. Això es veia en un marc que hi havia a la capella. Un altra curiositat és que als vidres i a les parets estaven plenes d'escuts. Això és degut a que tots els reis i comtes que s'instal·laven al palau posaven el seu escut.

L’últim que vam fer al museu va ser veure una maqueta com la de abans però més gran on podíem veure el creixement de la ciutat. No vam poder accedir a la sala del tron perquè estava en obres.

Només sortir ja vam començar la ruta pel Barri Gòtic. A mi em va agradar molt passejar per aquells carrers, ja que la majoria conservaven els edificis molt vells, i fins i tot alguns tenien una placa que ponia ‘’salida de carros’’, amb un cavall dibuixat. Vam anar caminant fins a l'església de Santa Maria del Mar, que va ser construïda per tots el veïns. La ruta va acabar en una plaça on n’hi havia l’ajuntament. La Begoña ens va explicar algunes cosses de la ciutat. Vam anar al Metro (tampoc es va perdre ningú) i del institut cap, directes cap a casa.

El racó preferit del meu cos

Jo tinc moltes parts del meu cos que per a mi em semblen especials. Algunes són estètiques i altres ho són per peculiaritats. Per exemple, la part estètica que més afecte li tinc són els meus ulls, ja que diuen que són molt bonics, però tot i això a mi no m’agraden per això, si no perquè com diuen, són el mirall de l’ànima.

Per altra banda, les peculiaritats que tinc hi són als peus. La primera, és que tinc el dit índex del peu molt més llarg que el polze (això ve de família, ja que la meva mare i el meu avi ho tenen) i l’altre, és que tinc dos turmells extra a cada peu. Ben bé no són turmells, són com ossos que em van sortir a cada peu i semblen turmells. Quan la meva mare me’ls va veure, es va espantar moltíssim.

El meu nom

Toni. Així és com em dic. A veure, no em dic Toni si no Antoni, però tothom m'anomena de la forma curta. Tot es culpa de la meva tia, què em comptes d'Antoni em deia Toni i així s'ha quedat. No

obstant, prefereixo Toni, ja que Antoni em sembla nom de senyor major, però no el canviaré per respecte als meus pares. Em van posar aquest nom pel meu pare, que es diu como jo (però en castellà) i volia que el seu únic fill es digués així. El van traduir al català perquè els semblava més bonic.

En les classes, quan llegeixen el meu nom, sempre diuen Antoni (es clar, no saben què a mi m'agrada Toni) i sempre tinc que corregir, cosa què no m'agrada gens, encara que no em molesta que em cridin pel meu veritable nom. El que si que em molesta es que em diguin Antonio. Em posa de mala llet.

English exercises

1) Find 5-6 aphostrophes in this notice:

http://www.thesun.co.uk/sol/homepage/sport/football/3250036/Harry-Redknapp-Were-still-hopeless-at-penalties.html

2) That action is related to each image?

a)

b)

c)

d)

3) Translate the text to english

Yo, por la tarde, hago los deberes y veo un poco la televisión. Después, voy al parque, pero no puedo jugar porque tengo un dedo del pie roto. Cuando llego a casa, me ducho, ceno y veo la tele. Antes de dormir, juego con el ordenador y después me voy a la cama.

4) Listen this song and find this words in the song. Put the minute that found each word.

a) bounce

b) town

c) swagger

d) satellite

e) place

Els 10 de felicitat

Els meus moments de felicitat, per a mi, són molt importants. Per exemple, tinc dos moments units: quan em fico al llit el divendres i penso en el cap de setmana, i l’altre és quan m’aixeco el dissabte a l’hora que vull. Però, en dies laborals, el moment més feliç és quan acabo les classes. O quan faig alguna feina que m’ha costat molt de fer-la. Quan l’acabo em sento molt bé amb mi mateix. És el mateix quan practico algun esport, si fico moltes cistelles, si paro molts xuts, em sento bé quan em feliciten. També, quan trec bona nota en un treball, em sento a gust, però si es pot millorar m’agradaria fer-ho per sentir-me encara millor.
Un altre moment, què realitzo gairebé cada dia, és quan surto amb els amics i m’ho passo pipa, o quan simplement estic a casa veient la tele, lliure de preocupacions. Però el moment que més m’agradarà, i que valdrà per dos, serà quan acabi aquesta redacció.