Toni. Així és com em dic. A veure, no em dic Toni si no Antoni, però tothom m'anomena de la forma curta. Tot es culpa de la meva tia, què em comptes d'Antoni em deia Toni i així s'ha quedat. No
obstant, prefereixo Toni, ja que Antoni em sembla nom de senyor major, però no el canviaré per respecte als meus pares. Em van posar aquest nom pel meu pare, que es diu como jo (però en castellà) i volia que el seu únic fill es digués així. El van traduir al català perquè els semblava més bonic.
En les classes, quan llegeixen el meu nom, sempre diuen Antoni (es clar, no saben què a mi m'agrada Toni) i sempre tinc que corregir, cosa què no m'agrada gens, encara que no em molesta que em cridin pel meu veritable nom. El que si que em molesta es que em diguin Antonio. Em posa de mala llet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada