El racó preferit del meu cos

Jo tinc moltes parts del meu cos que per a mi em semblen especials. Algunes són estètiques i altres ho són per peculiaritats. Per exemple, la part estètica que més afecte li tinc són els meus ulls, ja que diuen que són molt bonics, però tot i això a mi no m’agraden per això, si no perquè com diuen, són el mirall de l’ànima.

Per altra banda, les peculiaritats que tinc hi són als peus. La primera, és que tinc el dit índex del peu molt més llarg que el polze (això ve de família, ja que la meva mare i el meu avi ho tenen) i l’altre, és que tinc dos turmells extra a cada peu. Ben bé no són turmells, són com ossos que em van sortir a cada peu i semblen turmells. Quan la meva mare me’ls va veure, es va espantar moltíssim.

El meu nom

Toni. Així és com em dic. A veure, no em dic Toni si no Antoni, però tothom m'anomena de la forma curta. Tot es culpa de la meva tia, què em comptes d'Antoni em deia Toni i així s'ha quedat. No

obstant, prefereixo Toni, ja que Antoni em sembla nom de senyor major, però no el canviaré per respecte als meus pares. Em van posar aquest nom pel meu pare, que es diu como jo (però en castellà) i volia que el seu únic fill es digués així. El van traduir al català perquè els semblava més bonic.

En les classes, quan llegeixen el meu nom, sempre diuen Antoni (es clar, no saben què a mi m'agrada Toni) i sempre tinc que corregir, cosa què no m'agrada gens, encara que no em molesta que em cridin pel meu veritable nom. El que si que em molesta es que em diguin Antonio. Em posa de mala llet.